Respostes als dubtes més importants sobre les novetats laborals del 2019

El passat 1 de gener va entrar en vigor el Reial Decret Llei 28/2018, de 28 de desembre, per a la revaloració de les pensions públiques i altres mesures urgents en matèria social, laboral i ocupació.
 
La norma té com a objecte, d’una banda, la revaloració de les pensions i altres prestacions públiques per al 2019, així mateix introdueix novetats en cotització i prestacions del col·lectiu d’autònoms i també en matèria de cotitzacions d’empleats, de les principals novetats que s’aborden en aquest Reial Decret Llei, cal preguntar-nos i destacar resumidament el següent:

Interrogants

1. Els autònoms podran cobrar la prestació per accident laboral o malaltia professional?

S’ha valorat que la relació dels treballadors autònoms amb la Seguretat Social ha d’evolucionar cap a una millor protecció de la seva activitat i de les contingències que puguin sobrevenir durant el seu exercici. Per això, s’ha procedit a atorgar una protecció a aquests treballadors per a totes les contingències possibles, ja siguin comunes o professionals. D’aquesta manera també s’obre el ventall de prestacions a les quals tenen accés els treballadors autònoms i es determina una major acció protectora que ara s’estén de manera obligatòria a la cobertura de les malalties professionals i dels accidents laborals.

2. Els autònoms pagaran la quota de la Seguretat Social a partir del segon mes de trobar-se en situació d’incapacitat temporal?

En la situació d’incapacitat temporal amb dret a prestació econòmica, transcorreguts 60 dies en aquesta situació des de la baixa mèdica, correspondrà fer efectiu el pagament de les quotes, per totes les contingències, a la mútua col.laboradora amb la Seguretat Social, a l’entitat gestora o, si és el cas, al servei públic d’ocupació, amb càrrec a les quotes per cessament d’activitat.

La cotització corresponent a les contingències d’accidents de treball i malalties professionals es realitzarà a través de l’aplicació d’un tipus únic fixat anualment en la Llei de pressupostos generals de l’Estat.

3. El sistema específic de protecció pel cessament d’activitat és de caràcter obligatori?

El sistema específic de protecció pel cessament d’activitat forma part de l’acció protectora del sistema de la Seguretat Social, és de caràcter obligatori i té com a objectiu dispensar els treballadors autònoms de les prestacions i les mesures establertes en aquesta llei davant la situació de cessament total en l’activitat que va originar l’alta al règim.

4. Quan neix el dret a percebre la corresponent prestació econòmica pel cessament d’activitat?

El dret a percebre la corresponent prestació econòmica començarà l’endemà del dia en què tingui efecte la baixa al règim especial al qual estiguessin adscrits. Fins ara era a partir del primer dia del mes immediatament següent al que es va produir el fet causant del cessament d’activitat.

5. A partir de quina data l’òrgan gestor es farà càrrec de la quota de la Seguretat Social com a beneficiari de la prestació econòmica pel cessament d’activitat?

L’actual regulació indica que se’n farà càrrec a partir del mes immediatament següent al fet causant de la prestació, i ara simplement indica que es farà càrrec de la quota de la Seguretat Social durant el període de percepció de la prestació.

6. Quina serà la data d’efectes de la prestació econòmica pel cessament d’activitat ?

Segons el que estableix el projecte de Reial decret llei pel qual s’aproven mesures urgents en l’ordre social, la data d’efectes de la cobertura es determinarà reglamentàriament. Actualment, es regula que la data d’efectes de la cobertura començarà a partir del primer dia del mateix mes en què sigui formalitzada.

7. Què comporta la suspensió de la prestació econòmica pel cessament d’activitat?

La suspensió del dret comportarà la interrupció de l’abonament de la prestació econòmica i de la cotització sense afectar el període de la percepció; mentre que en l’actual Llei general de la Seguretat Social s’indica que comportarà la interrupció de la cotització per mensualitats completes.

8. Com es finançaran les mesures de formació, orientació professional i promoció de l’activitat emprenedora dels treballadors autònoms beneficiaris de la protecció per cessament d’activitat?

Es finançarà amb un percentatge dels ingressos que s’establirà anualment en la Llei de pressupostos generals de l’Estat. Actualment funciona a través d’un 0,1 per cent dels ingressos establerts al règim financer d’aquesta prestació.

9. S’ha ampliat la durada de la cobertura per cessament d’activitat?

Període de cotització – Mesos període de la protecció– A partir de 1 gener 2019
De 12 a 17 mesos
2
4
De 18 a 23 mesos
3
6
De 24 a 29 mesos
4
8
De 30 a 35 mesos
5
10
De 36 a 42 mesos
6
12
De 43 a 47 mesos
8
16
De 48 endavant
12
24

10. Com es resoldran les reclamacions prèvies contra les reclamacions de les mútues en matèria de prestacions per cessament d’activitat?

Quan es formuli una reclamació prèvia contra les resolucions de les mútues col·laboradores de la Seguretat Social en matèria de prestacions per cessament d’activitat, abans de resoldre-la, emetrà un informe vinculant una comissió paritària en la qual estaran representades les mútues, les associacions representatives dels treballadors autònoms i l’Administració de la Seguretat Social. Actuarà com a president de la comissió el representant de l’Administració de la Seguretat Social i com a secretari no membre d’aquesta comissió una persona al servei de la mútua competent per resoldre. Podrà formar part de la comissió, com a assessor amb veu però sense vot, un lletrat de l’Administració de la Seguretat Social integrat al Servei Jurídic de l’Administració de la Seguretat Social.

La mútua competent per resoldre remetrà a la comissió, per tal que es pronunciï a l’efecte, la proposta motivada de resolució de la reclamació prèvia. El secretari aixecarà acta de cada sessió, deixant constància dels acords adoptats, havent de realitzar, a més, les comunicacions entre la comissió i la mútua corresponent. Les mútues hauran de prestar el suport financer i administratiu necessari per al bon funcionament de la comissió i hauran de subscriure els convenis que resultin oportuns. A través d’una resolució del secretari d’Estat de la Seguretat Social s’establirà la determinació de la composició, l’organització i altres aspectes necessaris per a l’adequat funcionament d’aquesta comissió; en tot allò no previst, s’aplicarà el que s’estableix per al funcionament dels òrgans col.legiats en la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, del règim jurídic del sector públic.

Les altres reclamacions prèvies es resoldran a través del mateix òrgan gestor que va emetre la resolució impugnada.

11. S’incrementa molt el que hauran de cotitzar els autònoms?

El 2019, quant a tipus de cotització per al RETA (sense SETA), s’estableix un increment de l’1,25% en la base mínima de cotització.

El tipus de cotització que inclou obligatòriament totes les contingències es fixa en el 28,30% per contingències comunes, incorpora la incapacitat temporal i s’equipara al règim general; quant a les contingències professionals, serà del 0,9% per a tots els treballadors i inferior a la tarifa mínima del règim general; per al cessament d’activitat, el tipus es fixa en el 0,7%, inferior a la cotització per desocupació dels assalariats, i s’estableix, finalment, el 0,1% per a formació i prevenció.

A partir del proper any, la pujada s’aplicarà escalonadament amb els següents trams: el 2019, serà del 30%; del 30,3%, el 2020; del 30,6%, el 2021 i el 2022, es fixarà definitivament en el 31%.

La tarifa plana s’adapta a l’obligatorietat de la cobertura per contingències comunes i professionals, tant per als autònoms, amb caràcter general, com en els casos de discapacitat, violència de gènere i terrorisme. Per això, durant els 12 primers mesos, si es cotitza per la base mínima, la quota serà de 60 euros (51,50 per contingències comunes i 8,50 professionals). Si es cotitza per damunt de la mínima, la quota per contingències comunes es redueix el 80%. Finalment, entre els mesos 13 i 24 s’aplicarà una bonificació sobre la quota per contingències comunes que correspongui.

12. Hi ha una tarifa plana per maternitat?

Les mares autònomes gaudiran d’una tarifa plana de 60 euros en els 24 mesos posteriors a la baixa de maternitat.

13. Els autònoms incorporats al règim d’autònoms amb anterioritat a l’1 de gener de 1998 han d’optar per una mútua?

Els treballadors inclosos en l’àmbit de l’aplicació del règim especial de la Seguretat Social dels treballadors per compte propi o autònoms incorporats a aquest règim especial amb anterioritat a l’1 de gener del 1998 i que, d’acord amb la disposició transitòria vint-i-novena del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, haguessin optat per mantenir la protecció per la prestació econòmica per incapacitat temporal amb l’entitat gestora, en el termini de tres mesos a partir de l’entrada en vigor del present reial decret llei, hauran d’optar per una mútua col·laboradora de la Seguretat Social; una opció que haurà d’efectuar-se en els termes previstos en l’article 83.1 b d’aquest text refós, que tindrà efecte a partir del l’1 de juny del 2019.

Mentre no es produeixi aquesta opció, continuarà gestionant la prestació per cessament d’activitat d’aquests treballadors autònoms el Servei Públic d’Ocupació Estatal i les contingències professionals seran cobertes per l’INSS.

14. S’endureixen les sancions per contractacions fraudulentes d’autònoms?

Hi haurà multes d’entre 3.125 i 10.000 euros per treballador contractat com a fals autònom.

Tal com s’explica en diferents articles de premsa, malgrat l’alça, la cotització mínima dels autònoms quedarà el 2019 al voltant del 15% més barata que la d’un assalariat que cotitzi pel mínim, la qual cosa podria representar un incentiu a traspassar els treballadors d’un contracte per compte aliè a un per compte propi per tal d’estalviar en quotes. Tot i que en el reial decret només figura la pena pel transvasament d’un assalariat a autònom, fonts d’una reunió expliquen que s’endurirà per tal que afecti totes les contractacions fraudulentes d’autònoms. Fins ara la inspecció només obligava les empreses a pagar la diferència en cotitzacions i regularitzar el contracte, però no s’aplicaven sancions.

15. En relació amb els beneficis en la cotització a la Seguretat Social aplicable als treballadors per compte propi, qui en suportarà el finançament?

S’introdueix una modificació de l’article 31 de la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treballador autònom que regula els beneficis en la cotització a la Seguretat Social aplicable als treballadors per compte propi. S’afegeix un apartat 9, expressament, que relata que les bonificacions de quotes previstes en aquest article es finançaran amb càrrec a la corresponent partida pressupostària del Servei Públic d’Ocupació Estatal i les reduccions de quotes se suportaran mitjançant el pressupost d’ingressos de la Seguretat Social i el de les mútues col.laboradores amb la Seguretat Social, respectivament.

16. Es modifica la tarifa per a la cotització per accidents de treball i malalties professionals?

Segons la disposició final cinquena: “Modificació de la Llei 42/2006, de 28 de desembre, de pressupostos general de l’Estat per al 2007”, la cotització a la Seguretat Social dels empresaris, qualsevol que sigui el règim d’enquadrament, i, al seu torn, dels treballadors propis inclosos al règim especial de treballadors del mar i en el sistema especial per a treballadors per compte propi agraris, establerts al règim especial dels treballadors per compte propi o autònoms, per les contingències d’accident de treball i malalties professionals, es durà a terme, a partir de l’1 de gener del 2019, en funció de la corresponent activitat econòmica.

Es modifica la tarifa en diferents codis CNAE-2009 i segons el títol de l’activitat econòmica: Cultiu d’hortalisses, arrels i tubercles (de 2,25 a 2); altres cultius no perennes (de 2,25 a 2); confecció de peces de vestir (excepte 1411, 1420 i 143) (de 0,90 a 1,50); serveis d’allotjament (d’1,25 a 1,50); serveis de menjar i begudes (d’1,25 a 1,50); activitats cinematogràfiques, de vídeo i de programes de televisió, gravació de so i edició musical (d’1,25 a 1,50); activitats de programació i emissió de ràdio i televisió (d’1,25 a 1,50); telecomunicacions (d’1,40 a 1,50); programació, consultoria i altres activitats relacionades amb la informàtica (d’1,35 a 1,50); activitats d’agències de notícies (d’1,25 a 1,50); assegurances, reassegurances i fons de pensions, excepte Seguretat Social obligatòria (d’1 a 1,50); activitats jurídiques i de comptabilitat (d’1,35 a 1,50);

activitats de seus centrals i activitats de consultoria de gestió empresarial (d’1,35 a 1,50); investigació i desenvolupament (d’1 a 1,50); activitats de fotografia (de 0,90 a 1,50); activitats de centres de trucades (d’1,40 a 1,50); educació (d’1 a 1,50); activitats de creació, artístiques i espectacles (d’1,25 a 1,50); activitats de biblioteques, arxius, museus i altres activitats culturals (excepte 9104) (d’1,25 a 1,50); activitats de jocs d’atzar i apostes (d’1,25 a 1,50); perruqueries i altres tractaments de bellesa (d’1,10 a 1,50), i activitats de les llars com treballadors de personal domèstic (d’1,10 a 1,50).

17. És possible que els treballadors per compte propi exerceixin la seva activitat a temps parcial?

Es perllonga altra vegada l’entrada en vigor del que es preveu en els articles 1.1, primer paràgraf; 24, segon paràgraf, i 25.4 de la Llei 20/2007, d’11 de juliol, de l’Estatut del treballador autònom, en tot el que afecta als treballadors per compte propi que exerceixin la seva activitat a temps parcial.

Això es deu al fet que encara no s’han pogut determinar, a través dels pertinents estudis que l’Administració està realitzant, quines podrien ser les condicions necessàries que permetin estendre a aquests treballadors la normativa reguladora del treball a temps parcial, que per estar prevista per a treballadors per compte aliè, que depenen d’un empresari, no és extensible directament als treballadors per compte propi, de manera que l’entrada en vigor d’aquests preceptes podria provocar greus problemes a l’hora de dur-ne a terme l’aplicació.