Avantatges actuals amb l’energia solar fotovoltaica

A partir de la publicació del Reial Decret-Llei 15/2018 de 5 d’octubre, amb el Reial Decret 244/2019 de 5 d’abril, que el regula, l’energia solar fotovoltaica per autoconsum rep un impuls per convertir-la en una part fonamental de la producció energètica.

Fora l’impost al sol

El primer punt a remarcar es l’anul·lació de “l’impost al sol”, diu el decret:

“i)  se  reconoce  el  derecho  a  autoconsumir  energía  eléctrica  sin  cargo”

El decret-llei deixa clar que l’energia auto consumida d’origen renovable, cogeneració o residus estarà exempta de tota mena de càrrecs i peatges. I que en tot cas només els excedents produïts per les instal·lacions d’autoconsum hauran de pagar els peatges que corresponguin per l’ús de la xarxa de distribució de la mateixa manera que ho fan les instal·lacions de producció.

Simplificant els tipus d’instal·lacions

El segon punt es que a partir d’ara només hi ha dos tipus d’instal·lacions:

1) La de subministrament amb autoconsum sense excedents.

Quan els dispositius instal·lats impedeixen la injecció d’energia excedentària a la xarxa de transport o distribució. En aquestes instal·lacions el desenvolupament tecnològic s’alia amb el progrés comercial de l’emmagatzematge amb bateries, que permet una millor gestió dels pics de demanda mentre redueix la pressió sobre les xarxes de distribució. En aquest cas hi ha un únic tipus de subjecte: el consumidor.

i 2) La de subministrament amb autoconsum amb excedents.

Quan les instal·lacions de generació poden, a més de subministrar energia per a autoconsum, injectar energia excedentària en les xarxes de transport i distribució. En aquests casos hi ha dos tipus de subjectes: consumidor i productor.

Permès l’autoconsum compartit

El tercer punt es el de que l’autoconsum compartit, per part d’un o diversos consumidors per aprofitar les economies d’escala, encaixa dins l’àmbit del consum pròxim.

Són instal·lacions properes les que estan connectades a la xarxa interior dels consumidors associats, unides a aquests bé a través de línies directes o bé connectades a la xarxa de baixa tensió derivada del mateix centre de transformació.

D’aquesta manera, es pot parlar d’autoconsum compartit en un edifici o un conjunt d’edificis a través de xarxes internes.

Existeixen models molt diferents d’autoconsum compartit, depenent de si l’edifici ja està construït o habitat o està per construir, de la superfície que tinguem disponible per a la instal·lació, de la despesa que estiguem disposats a assumir, del servei que vulguem obtenir o del grau de consens que arribi la proposta entre la comunitat de veïns.

La modalitat més senzilla d’autoconsum compartit és la d’una instal·lació que cobreixi les necessitats energètiques de les zones comuns de l’edifici, com són la il·luminació d’escales, replans, portals, garatges i trasters o el funcionament de l’ascensor. Les possibilitats s’amplien si parlem en termes d’urbanització, amb piscines i altres zones comunes (patis, sales, zones de jocs i esports, etc.). En aquest cas es tracta d’una instal·lació bàsica i la titularitat correspon a la comunitat de propietaris, única usuària de la instal·lació.

A partir d’aquesta primera possibilitat se n’obren d’altres, com la instal·lació integral, més completa i de major potència, que permet proveir d’energia als habitatges i als locals comercials de l’edifici si els tingués. En aquest cas, especialment atractiu per a nova construcció, el titular també és la comunitat de propietaris, que se n’encarrega de facturar a cada un dels veïns.

Un últim cas seria el de la instal·lació flexible, que al principi només proveiria a aquells veïns que haguessin decidit connectar-se, tot i que permetria que altres veïns s’anessin sumant posteriorment, el que la converteix en un tipus d’instal·lació ideal per a blocs d’habitatges ja construïts .

Augment del límit de generació

El quart punt es el del límit de les instal·lacions generadores. Amb la normativa actual les instal·lacions de consum de baixa tensió podien ser monofàsiques fins als 15 kW, i no obstant això les de generació per autoconsum estaven limitades als 5kW. Això dificultava la implantació d’instal·lacions d’autoconsum ben dimensionades en determinades instal·lacions monofàsiques, que es veien obligades bé a passar a un sistema trifàsic, bé a limitar la seva capacitat d’autoconsum a 5kW.

La nova normativa d’autoconsum equipara les potències permeses, i pot arribar a instal·lar sistemes de generació per a autoconsum monofàsiques de fins a 15 kW, facilitant el seu desenvolupament.

Es pot tenir més potència que la contractada

Un cinquè punt seria que es permet instal·lar més potència solar que la potència contractada.

Es deroga la prohibició d’instal·lar més potència solar que la potència contractada segons s’establia en els articles 5 i 6 del Reial Decret 900/2015. Aquest punt també és molt important ja que per exemple en instal·lacions domèstiques amb bateries, podrem generar prou energia diària com per cobrir gairebé el 100% de les nostres necessitats energètiques diàries i alhora podrem reduir tant com sigui necessari la contractació del terme fix de potència gràcies a la potència lliurada des de la nostra bateria.

Facilitats en la contractació dels serveis auxiliars

El sisè punt que volem remarcar es el de els serveis auxiliars.

Fins ara, si les instal·lacions de producció i de consum pertanyien a titulars diferents, era necessari un contracte d’accés propi per al consum d’energia dels serveis auxiliars de la instal·lació de producció. Això encaria la instal·lació per a un consum que, per a determinats sistemes de producció com el fotovoltaic, es tractava d’uns pocs watts.

El Reial Decret d’autoconsum permet que es considerin menyspreables els serveis auxiliars de producció quan es tracti d’una instal·lació connectada a xarxa interior, amb tecnologia renovable de fins a 100kW i amb un consum dels serveis auxiliars inferior a l’1% de l’energia neta generada per la instal·lació. En aquests casos, per tant, no es requereix un contracte de subministrament particular per als serveis auxiliars.

A la pràctica això significa facilitar sistemes d’autoconsum en què la inversió de la instal·lació la realitzi una empresa que mantingui la titularitat de la mateixa (i per tant el risc, el manteniment, etc.) i vengui l’energia al consumidor al preu pactat – i per tant permetre el desenvolupament de l’autoconsum (i els estalvis que suposa) fins i tot en casos en què el consumidor no té la capacitat o disposició de posar en marxa la inversió inicial.

Més facilitats amb els comptadors

Un setè punt a posar en valor es el de la ubicació dels comptadors, si son necessaris.

Es simplifiquen les obligacions en aquells casos en què sí sigui necessari instal·lar comptadors addicionals. En cas que el cost d’ubicar els equips de mesura en el punt frontera superi el 10% de la inversió de la instal·lació, o que el punt frontera estigui en una façana o espai catalogat o protegit per alguna Administració, els comptadors podran estar ubicats en un lloc diferent sempre que es garanteixi l’accés físic i la mesura a l’encarregat de la seva lectura.

La simplificació també arriba per les instal·lacions grans o complexes

Abans es requeria “un equip de mesura que mesuri l’energia generada neta” de les instal·lacions de generació d’autoconsum. En un complex del tipus campus universitari o be un complex hoteler, podria donar-se el cas que hi hagi diverses instal·lacions de generació diferents, per exemple, en diferents edificis o cobertes en el mateix complex, i per tant físicament separades entre si. Alguns actors interpretaven l’expressió “un equip de mesura” de manera estricta, és a dir, un únic equip que mesuri el total de l’energia generada. Això suposava haver de connectar físicament totes les potencials instal·lacions de generació al mateix punt per poder mesurar tota la seva energia generada amb un únic equip. En alguns casos això suposava desenes o centenars de metres de cable addicionals, suposant un sobre cost important.

El nou Reial Decret, però, a més de reduir els casos en què és necessari comptar amb equips de mesura, permet que es pugui optar per un equip de mesura per a cada instal·lació de generació, eliminant l’obstacle anterior.