La solitud del petit empresari

No ens enganyem, els petits empresaris estan més sols que la una, la petita dimensió impedeix tenir els marges d’empreses més grans que poden afrontar alguna mena de socialització, associacions, congressos, etc… i la solitud regna en el mon de les micro-pimes.

Mireu a Google, no és un tema nou, està molt tractat i des de molts punts de vista…

Avui i aquí os volia explicar cóm una experiència com el nostre grup pot tenir efectes col·laterals respecte aquesta situació.

Penso que aquests son els principals factors que permeten ampliar lligams i xarxa:

Un grup heterogeni, però homogeni alhora

Tots els membres son de diferents sectors: professionals, comercials, industrials, financers, artesans, etc… sembla a primera vista que això separa més que uneix, dons no, la mida de l’empresa, ser tots micro-empresaris uneix molt més del que sembla. Portar una empresa de mida petita té molts punts en comú, moltes problemàtiques similars que es comparteixen, així com les possibles solucions i experiències.

Un hora de networking lliure setmanal

Les nostres reunions duren un parell d’hores, una d’elles està totalment estructurada, però l’altre és de networking lliure mentre fem un cafè o esmorzem, com podeu veure en aquest article sobre cóm funciona el nostre grup: El networking com a eina per les micro-pimes.

Aquesta hora permet poder aclarir dubtes sobre el tractat en la part estructurada, mantenir i ampliar els lligams personals i sobre tot, no sentir-se sol, si no acompanyat per iguals.

Les trobades personals

El grup exigeix que tothom faci una sessió amb tothom, cara a cara, d’un hora de durada, on cada part pren el protagonisme durant mig hora i procura explicar la seva empresa i productes o serveis al seu interlocutor, donant-li arguments de venda i recomanació… si, tot molt professional, quadriculat i no sé… molt… anglosaxó? Però no ens enganyem, som mediterranis, afortunadament, i d’aquí no surten fredes relacions comercials, surten amistats!

Interconnexió de xarxes

Amb el temps i a base de recomanar i ser recomanat les xarxes dels membres és van interconnectant amb tendència a fer-se una sola. Dotant a cada micro-pime d’una xarxa equivalent a la d’una empresa de mida molt més gran, és un tòpic, però s’ha de dir: Quan s’és petit, la unió fa la força!

 

Jordi Planas Manzano

#Observador del grup.
Barceloní del 57, establert a Tarragona des del 80 he treballat per tot el mon, soc ex-informàtic ex-assessor fiscal, ex-cellerer, ex-cigarrer, ex-empresari, ex-industrial, ex-moltes coses, retirat l’any 2007, usuari de la xarxa des dels 70 com eina de feina i que ara em distrec observant la Societat de informació i fent de mentor quan la salut m’ho permet. Acèrrim col·laborador altruista de qualsevol causa que contribueixi a la millora de la humanitat en la mesura de les meves possibilitats.